Guia per a famílies d’infants amb sordesa o sordceguesa

Resum: 

Aquest recurs parla com els pares han d’afrontar la sordesa que poden patir els seus fills. Per això, tracta diferents punts: la definició, signes d’alerta, el funcionament de l’audició, els nens i nenes amb aquest trastorn i, els punts més rellevants són els de l’escolarització i com treballar des de casa amb infants que pateixen aquest trastorn. El primer que han de fer els pares és seguir les senyes que es mostren en aquesta guia per detectar la sordesa. Per altra banda, dins l’àmbit familiar, al igual que en l’escolar, l’infant ha de ser tractat com un nin ordinari ja que té les mateixes necessitats que els altres, encara que no hi senti els pares poden intentar comunicar-se amb els infants a través de senyes, a més cal conéixer tots els suports tècnics i de la vida quotidiana que poden ajudar a fer la vida més senzilla a l’infant.

Principals continguts

  1. L’audició: l’orella és l’òrgan que permet que rebem estímuls sonors. Aquesta audició es pot veure afectada per diferents aspectes, que podem provocar la pèrdua total o parcial de l’audició; que es poden deure per una lesió o una malformació.
  2. Els nens i nenes amb sordesa: Si uns infants són detectats des de molts petits amb sordesa, es veu afectat l’adquisició del llenguatge ja que per aprendre la llengua oral és necessari rebre estímuls i escoltar el que ens diuen. En el cas que això succeeixi, els intgrants de la familia poden aprendre el llenguatge de signes.
  3. Escolarització: Els infants amb sordesa poden estar escolaritzats a centres ordinaris. Però, la millor opció és dur-los a una escola on hi hagi una educació bilingüe 0n s’utilitzi el llenguatge de signes.
  4. Suport per a les famílies: per ajudar en aquests infants existeixen suports tècnics (audifons, implants coclears…) per tal de millorar l’audició de l’infant, a més de suports per al dia a dia (despertadors vibrants, intèrprets…). A més hi ha una sèrie d’associacions i professionals que ajuden a les famílies a afrontar aquest trastorn.

Principal utilitat:

Aquesta guia és útil per a totes les famílies que tenen fills que pateixen de sordera. És de gran utilitat per les families que es troben amb això des d’un primer moment i no saben com comunicar-se ni fer-se entendre, ni a on acudir per tal de fer la vida dels seus fills menys complicada. Per això crec que aquest recurs pot ser de gran ajuda per aquestes famílies que estan perdudes, ja que aquí poden trobar totes les pautes a seguir i els consells que han o poden seguir aquests pares. A més, també és important que els pares sàpiguen en que s’estan trobant amb la sordera amb un primer moment, per això veim que al principi es parla generalment de l’audició; a més també dona a pautes de com poden comunicar-se entre ells així com ho han de fer per a que els infants es facin entendre, es sentin estimats. Per altra banda, un aspecte que trob important és l’apartat d’escolarització ja que ajuda als pares per on anar per a dur els infants i quines escoles són més adequades per aquests infants. A la darrera part de la guia hi ha una sèrie de consells per a les famílies, per ajudar a afrontar aquest trastorn i com ajudar a l’infant a desenvolupar-se, així com els recursos que poden utilitzar tant tècnics com els de la vida quotidiana, i pels pares. En definitiva, aquesta guia és molt útil per aquells pares que no saben a que s’estan afrontant i; d’aquesta manera, llegint aquesta guia, podran ajudar al seu fill a tenir una vida, relativament, més senzilla.

Referència: Generalitat de Catalunya (2006).Guia per a famílies d’infants amb sordesa o -sordceguesa, [online], pp.7-40. Disponible a:  http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/guia-families/sordesa/guia_famil_fills_sordceguesa.pdf

Autor de la fitxa: Magdalena Gili Payeras

Grup: 15

2 respostes a “Guia per a famílies d’infants amb sordesa o sordceguesa

  1. Es cert que quan has de ser pare/mare tens les preocupacions per saber si l’infant que ve de camí ho fa amb les millor condicions. Aquest transtorn crec que no es detecta durant l’embaràs, es fa una prova quan l’infant es nat el segon o tercer dia. Quan aquesta prova resulta negativa és cert que el món et cau damunt i tenir una guia d’aquest tipus pot ser molt útil per aquestes famílies.
    Es ben cert que la guia i amb acompanyament psicològic i familiar pots superar aquesta engoixa que s’ha generat dins teu.
    El tractament d’un infant amb aquesta minusvalia com un infant ordinari, es fonamental per tal de oferir que aquest desenvolupi l’autonomia pròpia que serà útil al llarg de la seva vida, per això es important que familia i escola vagin de la ma i mirin pel bé de l’infant.
    Per tant podem dir que per donar seguretat a l’infant el que primer s’ha de treballar, crec és amb els pares donar-lis unes pautes unes guies perquè les famílies tinguin coneixements de com actuar i com tractar aquell nin/nina.

    M'agrada

  2. Estic d’acord amb aquesta guía, ja que molts de pares mai s’han trobat amb aquest cas i ha de ser una situació molt complicada i frustant, sobretot també pel nin, a medida que va pasant el temps, el nin va creixent i a l’escola és a on se’n adona que pot ser ”diferent” a la resta de Company pel problema que té, però el tutor, com a mestre professional a d’explicar-lis que és un infant com ells, i que entre tots l’hem d’ajudar, enssenyar-lis la comunicación per senyes, entre d’altres, i fer sentir millor al nin. Per altre banda, indica els simptomes,com treballar-ho des de l’escola i des de casa..molt útil.

    M'agrada

Deixa un comentari